26/11/2013
Una ressenya de l'Informe de la Generalitat sobre immigració
El divendres 22 de novembre, la Generalitat de Catalunya va publicar l'Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya, elaborat per Benestar Social i Família, amb la col•laboració de la Fundació "la Caixa".
Aquest estudi ha estat encarregat a Quim Brugué Sheila González, de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (UAB),i Jordi Gusi i Àgata Sol, de la Federació d'Entitats Catalanes d’Acció Social. Com es diu a la plana web de la Generalitat, aquest document analitza el grau d'incorporació de la població d'origen estranger a la societat catalana, i per tant constitueix un bon barem per mesurar la situació que està vivint (millor dit, patint),els immigrants a Catalunya.
L'informe ofereix informació estadística sobre la presència de la població immigrada en els àmbits laboral, econòmic, familiar, polític, cultural, mediàtic i educatiu, així com també mostra les percepcions subjectives dels propis immigrants respecte de les seves vivències en aquests espais vitals, el que serveix al cap i a la fi per complementar i, en moltes ocasions ratificar idees que es dedueixen de la lectura de les pròpies dades estadístiques. De fet, més que les dades estadístiques, que al cap i a la fi es poden anar seguint a través del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social o de l'Institut Nacional d'Estadística, el que m'ha semblat més interessant de l'Informe és justament el recull dels sentiments i opinions dels immigrants entrevistats, que en moltes ocasions posen el dit a la llaga en matèria d'integració a Catalunya.
En aquesta ressenya al meu bloc, em centraré en alguns punts d'interès en l'àmbit laboral, no solament perquè aquest sigui el meu àmbit preferit de recerca, sinó perquè com diu el mateix informe "per a la majoria de les persones entrevistades, el treball és l'eix central de la integració", més quan ha estat aquest el motiu principal de l'arribada a Espanya i a Catalunya de la població immigrada des de l'inici d'aquest segle.
Pel que fa a les dades del mercat de treball, l'Informe posa de manifest que la crisi ha accentuat la diferència entre la taxa d'atur dels autòctons respecte dels estrangers, ja que al 2011 mentre els primers estan al 15,8%, els segons assoleixen un percentatge del 34,3%; entre d'altres dades de diferenciació entre els dos col•lectius, cal destacar que mentre els immigrants estan incrementant de forma molt ràpida el seu pes en els subsidis d'atur (52%) i rendes actives d'inserció (5%),en canvi els autòctons segueixen tenint un pes important en les prestacions contributives de desocupació (58,7%) y menys en les altres dues, el que s'explicaria segons l'informe per l'obtenció per part dels nacionals de vides laborals més llargues i unes condicions socioeconòmiques de partida més estables que els estrangers.
Respecte de les condicions de treball, en funció de les dades sobre autoritzacions de treball concedides a estrangers l'Informe expressa que aquests s'han col•locat principalment en feines poc qualificades en el sector dels serveis seguit del de la construcció (on els immigrants estarien sobrerepresentats) i, en menys mesura, l'agricultura, mentre que el sector industrial (que per cert és el segon sector en importància pels autòctons, després dels serveis) s'ha mostrat menys permeable a la incorporació de la mà d'obra estrangera
En tot cas, ja fora de l'àmbit laboral i dins del relatiu a "l'econòmic", l'informe recull una interessant dada sobre la diferència de salaris entre la població autòctona i la immigrada, ja que es fa palès no solament que la primera guanya més que la segona sinó que, per franges d'ingressos, els immigrants ocupen els estadis més baixos. Així, pel que fa a la primera dada, la diferència entre el salari brut d'un home autòcton i un home estranger era d'uns 9.800 euros anuals, i la diferència entre el d'una dona autòctona i una dona estrangera se situava en els 5.300 euros. Respecte de la distribució de la població en funció dels seus ingressos, mentre que els percentatges de població autòctona i estrangera amb ingressos inferiors a 450 euros és similar (entorn del 22 o el 23%),les diferències s'accentuen en els dos trams següents, ja que front a la població autòctona que té un 34% en la franja d'ingressos entre 450 i 1000 euros, la població estrangera la supera fins assolir el 46,8%, i a més, els autòctons amb ingressos entre 1000 i 3000 euros són pràcticament el 31%, set punts percentuals més per sobre del cas dels estrangers.
És en la part de l'Informe sobre les percepcions subjectives dels immigrants on apareixen les causes d'aquestes dades. En les històries patides pels estrangers en el treball i en l'expressió de les seves vivències professionals apareixen situacions que en el meu parer s'han de qualificar de discriminació.
D'entrada, de les narracions dels estrangers es manifesten situacions de discriminació en l'accés a l'ocupació: en concret quan l'Informe dona veu a una immigrant equatoriana que relata que a diverses feines li diuen que prefereixen els espanyols i no els estrangers, és a dir, "els d'aquí i no els de fora". També apareixen fenòmens de discriminació en la promoció laboral, provada en les paraules d'una ucrainiana quan diu que si es visualitza que el seu estatut està per sota de la mitjana espanyola tot va bé, però si intenta anar endavant sobrepassant el nivell de la gent espanyola no et deixen ascendir (paraules textuals). Això sense comptar altres impediments, fins i tot previstos a la legislació, que limiten el seu ascens social com podria ser la funció pública.
Front d'aquests fets, l'Informe conclou que resulten frustrants per a les persones immigrants, i també comporten limitacions a la mateixa societat receptora, ja que suposen un desaprofitament del potencial de les persones immigrants que viuen a Catalunya.
La qüestió és que aquest procés d'integració que a la vista de l'Informe es podria qualificar d'insuficient, mostra a les clares una vulneració flagrant del principi d'igualtat i no discriminació en el treball que està garantit tant per la Constitució espanyola com per la normativa laboral. S'ha de recordar que aquest principi de no discriminació prohibeix qualsevol tipus d'impediment en l'accés a una ocupació per raó de nacionalitat, com també dintre del propi exercici d'una feina.
El reconeixement d'aquest principi d'igualtat i no discriminació hauria de ser vist com a prioritari en les actuacions de la Generalitat en l'exercici de les seves competències en matèria laboral, i per tant, hauria de portar a terme accions incisives tant en l'àmbit empresarial com en les agències de col•locació i Empreses de Treball Temporal que intervenen en el mercat de treball.
La Generalitat té eines per fer-ho, per una part, per exemple, a través de tot el ventall d'actuacions d'intermediació laboral i també de control que exerceix el Servei d'Ocupació de Catalunya en matèria d'accés a l'ocupació. Per una altra, no s'ha d'oblidar que la Generalitat ha assumit el cos d'Inspecció de Treball per vetllar pel compliment de la normativa laboral, infracció que en matèria de discriminació laboral té el caràcter de molt greu i que, per tant, pot donar lloc a importants sancions.
És arribat el moment en que per a una bona integració dels immigrants toca incidir, i molt, en la població autòctona.
En aquesta ressenya al meu bloc, em centraré en alguns punts d'interès en l'àmbit laboral, no solament perquè aquest sigui el meu àmbit preferit de recerca, sinó perquè com diu el mateix informe "per a la majoria de les persones entrevistades, el treball és l'eix central de la integració", més quan ha estat aquest el motiu principal de l'arribada a Espanya i a Catalunya de la població immigrada des de l'inici d'aquest segle.
Pel que fa a les dades del mercat de treball, l'Informe posa de manifest que la crisi ha accentuat la diferència entre la taxa d'atur dels autòctons respecte dels estrangers, ja que al 2011 mentre els primers estan al 15,8%, els segons assoleixen un percentatge del 34,3%; entre d'altres dades de diferenciació entre els dos col•lectius, cal destacar que mentre els immigrants estan incrementant de forma molt ràpida el seu pes en els subsidis d'atur (52%) i rendes actives d'inserció (5%),en canvi els autòctons segueixen tenint un pes important en les prestacions contributives de desocupació (58,7%) y menys en les altres dues, el que s'explicaria segons l'informe per l'obtenció per part dels nacionals de vides laborals més llargues i unes condicions socioeconòmiques de partida més estables que els estrangers.
Respecte de les condicions de treball, en funció de les dades sobre autoritzacions de treball concedides a estrangers l'Informe expressa que aquests s'han col•locat principalment en feines poc qualificades en el sector dels serveis seguit del de la construcció (on els immigrants estarien sobrerepresentats) i, en menys mesura, l'agricultura, mentre que el sector industrial (que per cert és el segon sector en importància pels autòctons, després dels serveis) s'ha mostrat menys permeable a la incorporació de la mà d'obra estrangera
En tot cas, ja fora de l'àmbit laboral i dins del relatiu a "l'econòmic", l'informe recull una interessant dada sobre la diferència de salaris entre la població autòctona i la immigrada, ja que es fa palès no solament que la primera guanya més que la segona sinó que, per franges d'ingressos, els immigrants ocupen els estadis més baixos. Així, pel que fa a la primera dada, la diferència entre el salari brut d'un home autòcton i un home estranger era d'uns 9.800 euros anuals, i la diferència entre el d'una dona autòctona i una dona estrangera se situava en els 5.300 euros. Respecte de la distribució de la població en funció dels seus ingressos, mentre que els percentatges de població autòctona i estrangera amb ingressos inferiors a 450 euros és similar (entorn del 22 o el 23%),les diferències s'accentuen en els dos trams següents, ja que front a la població autòctona que té un 34% en la franja d'ingressos entre 450 i 1000 euros, la població estrangera la supera fins assolir el 46,8%, i a més, els autòctons amb ingressos entre 1000 i 3000 euros són pràcticament el 31%, set punts percentuals més per sobre del cas dels estrangers.
És en la part de l'Informe sobre les percepcions subjectives dels immigrants on apareixen les causes d'aquestes dades. En les històries patides pels estrangers en el treball i en l'expressió de les seves vivències professionals apareixen situacions que en el meu parer s'han de qualificar de discriminació.
D'entrada, de les narracions dels estrangers es manifesten situacions de discriminació en l'accés a l'ocupació: en concret quan l'Informe dona veu a una immigrant equatoriana que relata que a diverses feines li diuen que prefereixen els espanyols i no els estrangers, és a dir, "els d'aquí i no els de fora". També apareixen fenòmens de discriminació en la promoció laboral, provada en les paraules d'una ucrainiana quan diu que si es visualitza que el seu estatut està per sota de la mitjana espanyola tot va bé, però si intenta anar endavant sobrepassant el nivell de la gent espanyola no et deixen ascendir (paraules textuals). Això sense comptar altres impediments, fins i tot previstos a la legislació, que limiten el seu ascens social com podria ser la funció pública.
Front d'aquests fets, l'Informe conclou que resulten frustrants per a les persones immigrants, i també comporten limitacions a la mateixa societat receptora, ja que suposen un desaprofitament del potencial de les persones immigrants que viuen a Catalunya.
La qüestió és que aquest procés d'integració que a la vista de l'Informe es podria qualificar d'insuficient, mostra a les clares una vulneració flagrant del principi d'igualtat i no discriminació en el treball que està garantit tant per la Constitució espanyola com per la normativa laboral. S'ha de recordar que aquest principi de no discriminació prohibeix qualsevol tipus d'impediment en l'accés a una ocupació per raó de nacionalitat, com també dintre del propi exercici d'una feina.
El reconeixement d'aquest principi d'igualtat i no discriminació hauria de ser vist com a prioritari en les actuacions de la Generalitat en l'exercici de les seves competències en matèria laboral, i per tant, hauria de portar a terme accions incisives tant en l'àmbit empresarial com en les agències de col•locació i Empreses de Treball Temporal que intervenen en el mercat de treball.
La Generalitat té eines per fer-ho, per una part, per exemple, a través de tot el ventall d'actuacions d'intermediació laboral i també de control que exerceix el Servei d'Ocupació de Catalunya en matèria d'accés a l'ocupació. Per una altra, no s'ha d'oblidar que la Generalitat ha assumit el cos d'Inspecció de Treball per vetllar pel compliment de la normativa laboral, infracció que en matèria de discriminació laboral té el caràcter de molt greu i que, per tant, pot donar lloc a importants sancions.
És arribat el moment en que per a una bona integració dels immigrants toca incidir, i molt, en la població autòctona.
